Aventura valenciana
I és que, amics i amigues -hui en valencià, ho sent pels meus lectors de fora la comunitat- el dissabte vaig anar de passeig per la Costera.
El meu amic de facultat Salva -vam coneixer-nos allà per l'any 1998-, va muntar un sopar per a tota la colla d'aquell curs. El resultat, per motius laborals quasi tots, és que n'erem 10. Poqueta cosa però, bé, també s'ho passarem de puta mare.
Soparem al restaurant "Medieval" de L'enova. Un poble conegut per algú que jo me sé. Un entrecot, la picaeta de braves i unes safates elegants que duien gambes, puntilla, calamars, ensaladilla i dàtils amb beicon i café i postres per 20 €. Més o menys el que ve a costar en qualsevol puesto que vages hui per hui.
Com a una xica li va caure una funda d'un dent i altra tenia que anar-se'n prompte per que tenia que viatjar a Barcelona -on treballa-, el nombre d'assistents va vores reduït. Només quedavem 8. Varem anar als pubs del café de Xàtiva. Estiguerem en 3 i en tots va caure un cubateta menys a l'últim on foren 2.
A les quatre i poquet varen anar-se dos més perque tenien que matinar. Ja només quedavem 5. Semblavem els inmortals: "sólo puede quedar uno". A les cinc, entre pitos i flautes, varem plegar del últim pub i jo volia més. Més. Així que altres dos amics es foren i estavem els tres mosqueteros en peu: Pedro, Salva i jo.
Ens va eixir car el kramelo perque només vam estar 45 minuts i apretant al màxim. Este local ja no és, ni de lluny, el que era. I damunt valia 10 €uracos... si ho arrivem a saver anem al Apache que és més gran, mola més i de tot més i total val 2 €uros més. Però en fi. Resumint va ser una nit de puta mare on vaig vore als companys de la facultat que feia 3 anys que no veia, vaig conèixer a dos xicones i, xé, que vam pegar-se un festorro guai sense arrivar a bufar-nos. Ole.
Sentint el Tio Ramon, publique l'article de hui.
